Joan Margarit i Consarnau

Origem: Wikipédia, a enciclopédia livre.
Joan Margarit
Joan Margarit i Consarnau
Margarit, 2015
Nome completo Joan Margarit i Consarnau
Nascimento 11 de maio de 1938
Sanaüja
Morte 16 de fevereiro de 2021 (82 anos)
Nacionalidade espanhol
Ocupação poeta, arquitecto e catedrático
Principais trabalhos Misteriosamente Feliz
Página oficial
www.joanmargarit.com

Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 11 de maio do 193816 de fevereiro de 2021) foi um poeta, arquitecto e catedrático da Universidade Politècnica de Catalunya.

Recebeu o Prêmio Miguel de Cervantes em 2019.[1] Morreu em 16 de fevereiro de 2021, aos 82 anos de idade, em decorrência de um câncer.[2]

Obras[editar | editar código-fonte]

Livros de ensaio[editar | editar código-fonte]

  • Novas cartas a um jovem poeta (originalmente em castelhano), Proa, 2009

Livros de poesia[editar | editar código-fonte]

  • L'ombra de l'altre mar. Barcelona: Edicions 62, 1981
  • Vell malentès. València: Eliseu Climent/3i4, 1981 (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia)
  • El passat i la joia. Vic: Eumo, 1982
  • Cants d'Hekatònim de Tifundis. Barcelona: La Gaia Ciència, 1982 (Premi Crítica Serra d'Or de poesia 1983)
  • Raquel: la fosca melangia de Robinson Crusoe. Barcelona: Edicions 62, 1983
  • L'ordre del temps. Barcelona: Edicions 62, 1985
  • Mar d'hivern. Barcelona: Proa, 1986
  • Cantata de Sant Just. Alacant: Institut d'Estudis Juan Gil-Albert, 1987
  • La dona del navegant. Barcelona: Edicions La Magrana, 1987 (Premi Crítica Serra d'Or de poesia 1988)
  • Llum de pluja. Barcelona: Península, 1987
  • Poema per a un fris. Barcelona: Escola d'Arquitectes de Barcelona, 1987
  • Edat roja. Barcelona: Columna Edicions, 1990
  • Els motius del llop. Barcelona: Columna, 1993
  • Aiguaforts. Barcelona: Columna, 1995
  • Remolcadors entre la boira. Argentona: L'Aixernador, 1995
  • Estació de França. Madrid: Hiperión, 1999
  • Poesia amorosa completa (1980-2000). Barcelona: Proa, 2001
  • Joana. Barcelona: Proa, 2002
  • Els primers freds. Poesia 1975-1995 Barcelona: Proa, 2004
  • Càlcul d'estructures. Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, 2005 (Premi Crítica Serra d'Or de poesia 2006)
  • Casa de Misericòrdia. Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, 2007 (Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles)
  • Barcelona amor final. Barcelona: Proa, 2007.
  • Misteriosament feliç. Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, 2008
  • No era lluny ni difícil. Barcelona: Proa, 2010
  • Es perd el senyal. Barcelona: Proa, 2012
  • Poemes d'amor. Barcelona: Proa, 2013
  • Des d'on tornar a estimar. Barcelona: Proa, 2015

Prêmios e reconhecimentos[editar | editar código-fonte]

  • 2015 - XV Prêmio Jaume Fuster.[3]

Referências

  1. «Premiados: Joan Margarit» (em espanhol). Ministerio de Cultura y Deporte. Consultado em 16 de fevereiro de 2021 
  2. «Muere Joan Margarit, Premio Cervantes de 2019». Levante-EMV (em espanhol). 16 de fevereiro de 2021. Consultado em 16 de fevereiro de 2021 
  3. 324.cat.

Ligações externas[editar | editar código-fonte]